Del conjunt monàstic que hi havia en un principi, només en queda l’església de Santa Maria, amb una estructura d’embigat de fusta coronada per un absís semicurcular i un ampli arc prebisterial. Apareix documentat l’any 839 i es creu que el seu origen es visigòtic, un monestir dedicat a Santa Deodata. Fins al segle X estigué dedicat a Sant Pere. I des de llavors fins a l’actualitat, funciona com a santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.

Com a terrible succés, cal remarcar la crema que es va dur a terme pel bando nacionalista durant la Guerra Civil Espanyola a la figura tallada en fusta de la Verge Maria amb el Nen Jesús, datada del segle XIII. S’hi han reproduït les pintures murals de l’absís central, que constitueixen un els conjunts pictòrics més importants del romànic català. Les originals es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).